Avui
és un gran dia, un gran dia per a l’escola. Els passadissos claregen sobre
dotats de decoració. Les senyores de la neteja, molt competents, corrent amunt
i avall pels passadissos. Tots i totes les mestres es preparen amb la seva
millor versió per rebre la visita de les futures i potencialment possibles
famílies de l’escola. Alguns i algunes fins i tot treuen les seves millors
gales de l’armari. Tot és joia i xerinola a la nostra escola. Som mestres!
Tot
ha d’estar a punt, a punt per a transmetre bones sensacions, una bona imatge. Tot
està bé. Tot està en ordre, no passa res. Estarem tots i totes disposades a
atendre de la millor manera possible als fills i filles dels visitants. No
passa res, l’educació del seu fill i filla està per damunt de tot. La nostra
escola és més què un club! Som mestres!
Tot és pedagogia, tot és experiència educativa,
it’s wonderful. Tot és música en
alemany, coneixement del medi en japonès,
hort al teatre, teatre a
matemàtiques , desdoblament de dansa i
escultura a l’hora del pati. Això és l’escola pública, art en estat pur, excel·lència
. El nostre projecte educatiu és el millor: busque,
compare y si encuentra otro mejor, cómprelo (El fet que sigui en horari
extraescolar i sense contraprestacions és una insignificança). Som mestres!
Avui
és dia de PORTES OBERTES!!!
És
possible que, rere aquest lloable i meritori fet, aparentment sense cap transcendència
(més que la de mostrar als pares i mares preocupats per l’educació dels seus
fills i filles com és l’escola) s’obrin
alguns interrogants relacionats amb l’estat i la funció de la xarxa (?) pública d’educació en el context de la
societat catalana actual LEC i pre – LOMCE?
(Lo que venga, venga
de donde venga, creo ayudará más, si cabe, a su hundimiento...).
El primer d’aquests interrogants és quina relació té o tindrà el projecte
d’autonomia de centre amb el procés de matriculació de l’escola?
És a dir, som i serem autònoms en la captació
d’alumnes cap al nostre centre? Quines implicacions tindrà aquesta situació a nivell de xarxa educativa pública o a nivell
de concertització (privatització i
negoci) de l’escola pública? Quins canvis en les relacions amb les famílies
tindrà aquest fet? Quins canvis en les
relacions laborals i de participació/decisió dels mestres suposarà? Com hauran
de ser el projectes, educatius? Les avaluacions externes i els resultats
afectaran a la projecció externa de l’escola, als projectes educatius? Comença la cursa
mediàtica i acadèmica per ser la millor
escola del municipi, la que té cançó pròpia, un grafitti molt gran i el
proverbi més lluent i ressonant. Es
busca l’escola del milió
de dòlars?
El
segon d’aquests interrogants és quina relació tindrà la matrícula escolar en els
propers anys amb el tancament
d’escoles?
Com es relacionarà aquest fet amb l’interrogant
anterior? Estarem davant d’una veritable competició entre escoles, ja no per ser la millor sinó per ser, per
continuar existint? És aquest un tema que s’ha de tractar des d’una perspectiva
escolar, municipal o d’una manera molt més global i contundent? Estem davant un
veritable canvi de paradigma d’escola pública? (Sálvese quien
pueda?)
Molts
són els temes que s’obren al voltant d’aquests dos interrogants. En aquest cas
i per una qüestió d’inquietud personal i d’un inexistent criteri al respecte em
ve de gust obrir-ne un altre sobre el que prometo formar-me, llegir i
determinar un posicionament personal.
Què vol dir escollir escola pública? A qui beneficia?
Què s’escull quan
s’escull una o una altra escola pública?
Existeixen, dins el que queda de xarxa d’escoles públiques, escoles millors i
pitjors? Qui o què estableix aquests criteris? Quin paper juga o hauria de
jugar l’administració en aquesta qüestió? Tothom escull i/o pot escollir
escola? Totes les escoles són iguals i/o parteixen del mateix punt, amb les
mateixes oportunitats? Existeix realment una veritable elecció?
Escollint, ens convertim en mercaders
d’escola pública?
Serà
el decret
de plantilles, que permet l’elecció d’un tant per cent de la plantilla
al director o directora, la solució o l’extremunció
de l’escola pública?
David
Sánchez Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario