EL MENJAR I LES MENTIDES PODRIDES

Venim d’unes dates on l’alimentació pren un paper primordial, per excés o per promeses de no abusar-ne tant. Al voltant del fenomen alimentari us fem difusió d’una bona iniciativa, la web “mentida podrida”. 

És un campanya de l’entitat Veterinaris sense Fronteres-Justícia Alimentària Global  on ens alerten dels trucs publicitaris més emprats en relació amb el menjar. Per tant ens fan adonar del que hi ha darrere de conceptes com natural, sa, casolà, enriquit, light...

També podem votar al pitjor anunci publicitari d’alimentació, a la secció “anuncis rancis”.

Inclou a la versió en català una guia didàctica pel professorat de Primària que té el següent objectiu és fomentar entre l’alumnat el coneixement i la presa de consciència sobre de quina manera la cadena de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments a nivell global i local, així com els nostres hàbits de consum, influeixen en el desenvolupament de les nostres comunitats, en la salut i en el medi ambient. 

Per ampliar informació/reflexió també podem fer un cop d’ull al documental Nuestro Veneno Cotidiano .

Imagino que a hores d’ara, ningú dubta de la gran influència que té la publicitat sobre nosaltres atès que és tan present com l’aire que respirem; així com de la necessitat de treballar-la en sentit ampli des de l’escola. Tant pel que fa a la seva comprensió com a la producció de la mateixa.

Per ampliar/complementar/com alternativa a aquest treball de publicitat i alimentació que proposen a la guia didàctica; a classe/casa es pot fer un treball interdisciplinar sobre l’origen dels productes que mengem i els km que han de recórrer per arribar a les nostres llars. És un treball interessant que ens permet treballar des de matemàtiques, llengua (com sempre), a aspectes més de Medi com la sobirania alimentaria (també explicada a la web mentida podrida, es pot ampliar informació al vídeo Sobirania alimentària al Brasil), les migracions, geografia, ecologia (petjada ecològica). 

Josep Maria López Madrid

CREANT LLIBERTAT. EPISODI PRIMER: LA LOTERIA DE NÉIXER

En ocasions ens cal un nou compartir,  una nova lectura, una càlida audrició d’arguments, d’algunes reflexions, de vells dubtes per tal de reforçar els nostres pensaments,  els nostres buits i tornar a omplir les nostres dreceres, els nostres discursos i, en definitiva, els discursos que transmetrem als nostres, alumnes i fills.

En ocasions, també, cal veure l’educació com quelcom intern per poder projectar-la cap enfora. Cal un educar-se per educar i un reflexionar per fer créixer.

Això és el que proposen des de Creating Freedom i, concretament, des del seu documental The Lottery of Birh, una revisió de les relacions entre la llibertat, el poder i el control social. Unes didàctiques reflexions realitzades per acadèmics de renom relacionats amb el camp de l’economia, la ciència, la medicina, la política, la història, la sociologia, la psicologia,  el periodisme, la literatura i  l’espiritualitat en relació a com  sortir d’un abominable model de societat que ens arrossega i ens engoleix en un entramat de valors, creences i comportaments que s’allunyen cada vegada més d’una visió i acció  lliure i conscient del món, del nostre món.

Quin és el paper de l’educació en el control social? Pot i ha de ser políticament neutral? Ho som nosaltres?

I el treball? De quina manera empenta a la disciplina ideològica dins i fora de la feina? ÉS una metàfora de la democràcia real existent? És aquest fet aplicable a l’escola?

És possible avançar, com a alumne, com a individu, com a societat sense qüestionar i qüestionar-se, sense introspecció?

Pot esdevenir la creativitat,  la generació d’alternatives creatives,  una solució cap a la nostra transformació i la transformació del nostre context? Què en pensem a l’escola? Què en fem?

Aquestes i d’altres qüestions formen part d’aquest interessant  conjunt d’entrevistes a estudiosos i activistes vinculats a diferents camps del coneixement.

Personalment representa la necessitat de , cada cert temps, no sentir-se sol.

… la persona que entra en un sistema de autoridad ya no se ve a sí misma como actuando bajo su propia voluntad, sino que se ve a sí misma como un agente que ejecuta los deseos de otra persona (Milgram, 1974: 133).

The lottery of Birth

Creat i produït per Raoul Martínez i Joshua Van Praag

No és un documental gratuït.Es pot llogar per una setmana per uns 5 euros. És un documental en anglès amb subtítols en castellà. 

Bones i educatives festes!!!

LA INTRODUCCIÓ DEL JOC DE TAULA A L’ESCOLA, UN PAS CAP A LA GAMIFICACIÓ?

Enguany el nostre projecte d’escola va relacionat amb el joc i les joguines. D’ençà de la nostra decisió que el meu cap començà a generar i relacionar diferents aspectes del joc, de l’educació i de la meva pròpia experiència personal.

Es juga a l’escola? S’utilitzen els jocs com a recurs educatiu? Realment ho són?

Què a l’escola es juga és una obvietat però què s’utilitzi  el joc com a recurs educatiu fora de l’àrea d’Educació Física és més que discutible.

Ens centrarem en el joc de taula com a recurs educatiu a les àrees instrumentals, concretament a les matemàtiques.

Què ens aporta? És realment educatiu? Afavoreix l’aprenentatge i el de envolupament de les competències bàsiques?

Sembla prou clar que ens aporta manipulació de materials, de situacions, de possibilitats. Ens apropa a la realitat física de les matemàtiques, a l’experimentació matemàtica.  Ens aporta, també, la possibilitat de treballar i desenvolupar aspectes com  l’espai i la forma, la resolució de problemes de tipologia diversa, la mesura, l’estadística i l’atzar. És a dir, ens aporta competència matemàtica de manera global, lúdica i motivadora.

Podríem també fer un petit esment de com el joc de taula ajuda a desenvolupar estratègies de relació interpersonal, a viure i conviure en situacions afectives,  a resoldre situacions de manera grupal i a generar aprenentatge de manera col·lectiva i cooperativa, en definitiva, podríem establir que és una molt bona eina per desenvolupar les habilitats socials. Estaríem parlant, aleshores,  d’aportacions al desenvolupament de la competència d’autonomia i iniciativa personal.

El joc de taula respondria a un situació o enfocament de tipus globalitzador de l’aprenentatge és per això que afecta directa o indirectament a totes les competències bàsiques en funció del joc, de la temàtica, dels suports, dels agrupaments,...

En aquest sentit els responsables de lu2.cat ja els han introduït en diferents escoles i, fins i tot, tenen una organització de jocs de taula per temes o àrees.

De quina manera podem introduir el joc  de taula dins l’aula?

Els racons (en una versió minimalista i molt senzilla organitzativament parlant) tornen a ser una fantàstica solució per poder introduir el joc de taula d’una manera més o menys sistemàtica i aprofitar tota la seva potencialitat en les àrees instrumentals.

El que hem fet a l’escola, amb la inestimable convicció, participació i esforç dels i les tutores,   ha estat destinar una hora de l’àrea de matemàtiques a la resolució de problemes. Aquesta sessió l’hem organitzada a partir de sis tipologies diferents de problemes, sis activitats  autònomes que els i les alumnes han d’escollir i resoldre, generalment, de manera grupal. Els sis problemes són rotatius de manera que cada setmana cada grup fa un problema diferent. Uns petits racons de resolució de problemes.

Un d’aquests problemes, una d’aquestes situacions problema, és un joc de taula. Els i les nenes han de resoldre com es juga i jugar! Han de llegir les instruccions, organitzar-se i encetar la partida tot seguint les normes i realitzant les diferents tasques que demanen el joc. Normalment totes aquestes tasques requereixen d’un esforç intel·lectual i matemàtic  important: raonament, memòria, càlcul, atenció, percepció, anàlisi i aplicació d’estratègies, combinatòria, anticipació, identificació i classificació de formes geomètriques,   ...

D’aquesta manera hem pogut començar a introduir diferents jocs de taula amb les seves corresponents instruccions dins l’àrea de matemàtiques.

Aquests són els jocs de taula que hem introduït, per ara,  dins les aules a l’hora de resolució de problemes en diferents cursos de primària:  Speed Cups ,UNO, Rummikub (versió simple), Fantasma Blitz, Tantrix, Rush Hour, Hundir la flota, Cubulus, El joc dels gratacels, Ubongo i el Gobb’it.

Per acabar i a mode de conclusió us deixo amb la interesantíssima reflexió d’una experta en joc, en jocs, en jugar i en motivar, l’Imma Marín.

 Es pot gamificar l’educació?

(Segur que sí)

                                                                                                                                                                           

David Sánchez Sánchez

EL CLUB DE LAS MALAS MADRES

En un món on domina l’estètica del políticament correcte, on la maternitat té un lloc destacat (malgrat que vivim en un Estat i una societat que dóna molt poques facilitats a les famílies amb nens/es: quan estan malalts, per reunions a les escoles, per sortir…), el web del Club de las malas madres  (link a http://clubdemalasmadres.com/) convida a viure la maternitat de manera desacomplexada i amb humor. Està bé fer un cop d’ull a la secció de “blog”. Alguns exemples del que ofereix:

Madres imperfectas que luchan por no perder su identidad como mujeres, por seguir creciendo profesionalmente y desmitificar la maternidad. Conseguiremos acabar con el concepto de “superwoman”, ese que nos impone la sociedad y que no nos ayuda en nada. Porque no tenemos súper poderes ni queremos tenerlos.

No soporto ver la casa sucia. Ahora mismo me levanto y apago la luz.

Las pelusas son tu amigas incondicionales, pisan por donde tu vas y siempre, siempre se esconden las muy listas. Con esto quiero decir que una quita lo que se ve, me he sacudido la presión de la casa en condiciones siempre, hago lo que puedo, tengo otras prioridades

La segunda cosa que no llevo nada bien es vestirme con estas dimensiones esféricas. A mí no me engaña nadie con la sonrisa dulce diciéndome: “qué mona estás con tu tripita” o “qué bien te sienta el embarazo”. Y tú con la sonrisa apretada y los mofletes hinchados asientes en el primer segundo, sabiendo que es un cumplido que quiere decir “te estás poniendo hermosa y lo sabes”

¿Es obligatorio unirse a los grups de whatsapp de las madres del colegio?

Aquesta darrera és digna d’estudi. On s’informen ara les famílies de les classes? Qui informa i com a les famílies? S’informa realment del què es fa a dins l’escola o és una mena de caixa negra que només es destapa en esdeveniments festius de caire propagandístic?  Quin tipus de converses es donen dins el whatsapp de les mares/famílies de les escoles? El whatsapp ha esdevingut una mena de bucle comunicatiu de les famílies on no s’aclara ningú però acaben trobant respostes per a tot? O és la única manera que tenen algunes famílies d’estar mínimament informades del que succeeix a l’escola?

Com moltes vegades passa quan parlem de la relació/comunicació família escola, no sembla haver-hi respostes senzilles sobre el paper que han de jugar les famílies dins la vida dels centres educatius: participants actives de les decisions? Voluntàries pel que calgui? Ajudants a casa i a l’escola en moments puntuals? Com més ……….. millor?...

Josep Maria López Madrid