BONES VACANCES!!!

NO POTS FER RES PER A NO REINCORPORAR-TE A L’ESCOLA?

Tot i que és un tema que ja hem tractat en d’altres ocasions, avui em toca parlar d’un cas de, si més no, mala praxis des d’una posició de poder a l’escola pública. El que fa anys seria impensable avui, m’arrisco, és més habitual del que ens pensem i cal denunciar-ho. Un cas en el que la direcció d’un centre utilitza la seva posició de poder vers una posició de necessitat d’un mestre interí per suggerir-li fer alguna cosa per no reincorporar-se a l’escola....(?)

 

La història és senzilla, que no lleu. Una mestra  interina  es queda embarassada. Cap al mes d’octubre el metge li dóna la baixa, baixa que després enllaça amb el permís de maternitat i la compactació del permís de  lactància. Fent recompte de dies i hores el Departament constata que, segons normativa, aquesta mestra s’ha d’incorporar el dia 27 de juny al centre de treball. Les valoracions poden ser vàries i variades, els posicionaments diversos i diversificats però el que no es pot negar és la realitat del final d'un permís.

 

A primers de juny aquesta mestra rep un correu electrònic de la direcció del centre on se la convoca, al centre, per parlar de la seva reincorporació. Tot i l’estranyesa del missatge la mestra accedeix a fer una petita reunió amb l’expectativa de parlar del curs vinent,... La reunió, més aviat breu, consisteix en la realització de la següent pregunta en tres o quatre ocasions:

I, no pots fer res per a NO reincorporar-te a l’escola?

(satisfer a un equip directiu passa per "fer coses" de forma injustificada?)

 

 PD: Per als i les interessades el Departament agraeix la comunicació de fets semblants per, si més no, ser-ne conscients de que els processos de selecció dels equips directius que utilitzen no són fiables al 100%.

 Tornarà la democràcia a les nostres escoles?

GUIA PER TREBALLAR LA COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Aquesta guia, elaborada pel grup de treball de Metodologia i Avaluació de l’ICE de la UB, ens ajuda a aprofundir en una competències que té un caire transversal, i com a tal, la fa subjecte a mal interpretacions i oblits. A més, com ens diuen és una de les poques competències que té en compte la part emocional i la seva influència en l’aprenentatge i en el moment de prendre decisions personals.

Ens proporcionen a banda del mar teòric, propostes d’activitats per treballar-la des d’infantil fins a final de primària, així com eines per avaluar-la. Alhora ens proporcionen accions que hem de tenir en compte perquè l’alumnat sigui més autònom incloent les seves dimensions (gestió de les emocions, autoestima, autoregulació, responsabilitat, relacions socials).

També podem trobar orientacions, separades per cicles, per a les famílies que poden ser d’utilitat tant per a l’acció tutorial, com per incloure-les a les xerrades d’inici de curs amb les famílies de la classe i que així adquireixin un component educatiu que a vegades es perd, a favor de la recitació de les normes arbitràries de cada nivell.

Josep Maria López Madrid