Bones i educatives festes!!!

LA INTRODUCCIÓ DEL JOC DE TAULA A L’ESCOLA, UN PAS CAP A LA GAMIFICACIÓ?

Enguany el nostre projecte d’escola va relacionat amb el joc i les joguines. D’ençà de la nostra decisió que el meu cap començà a generar i relacionar diferents aspectes del joc, de l’educació i de la meva pròpia experiència personal.

Es juga a l’escola? S’utilitzen els jocs com a recurs educatiu? Realment ho són?

Què a l’escola es juga és una obvietat però què s’utilitzi  el joc com a recurs educatiu fora de l’àrea d’Educació Física és més que discutible.

Ens centrarem en el joc de taula com a recurs educatiu a les àrees instrumentals, concretament a les matemàtiques.

Què ens aporta? És realment educatiu? Afavoreix l’aprenentatge i el de envolupament de les competències bàsiques?

Sembla prou clar que ens aporta manipulació de materials, de situacions, de possibilitats. Ens apropa a la realitat física de les matemàtiques, a l’experimentació matemàtica.  Ens aporta, també, la possibilitat de treballar i desenvolupar aspectes com  l’espai i la forma, la resolució de problemes de tipologia diversa, la mesura, l’estadística i l’atzar. És a dir, ens aporta competència matemàtica de manera global, lúdica i motivadora.

Podríem també fer un petit esment de com el joc de taula ajuda a desenvolupar estratègies de relació interpersonal, a viure i conviure en situacions afectives,  a resoldre situacions de manera grupal i a generar aprenentatge de manera col·lectiva i cooperativa, en definitiva, podríem establir que és una molt bona eina per desenvolupar les habilitats socials. Estaríem parlant, aleshores,  d’aportacions al desenvolupament de la competència d’autonomia i iniciativa personal.

El joc de taula respondria a un situació o enfocament de tipus globalitzador de l’aprenentatge és per això que afecta directa o indirectament a totes les competències bàsiques en funció del joc, de la temàtica, dels suports, dels agrupaments,...

En aquest sentit els responsables de lu2.cat ja els han introduït en diferents escoles i, fins i tot, tenen una organització de jocs de taula per temes o àrees.

De quina manera podem introduir el joc  de taula dins l’aula?

Els racons (en una versió minimalista i molt senzilla organitzativament parlant) tornen a ser una fantàstica solució per poder introduir el joc de taula d’una manera més o menys sistemàtica i aprofitar tota la seva potencialitat en les àrees instrumentals.

El que hem fet a l’escola, amb la inestimable convicció, participació i esforç dels i les tutores,   ha estat destinar una hora de l’àrea de matemàtiques a la resolució de problemes. Aquesta sessió l’hem organitzada a partir de sis tipologies diferents de problemes, sis activitats  autònomes que els i les alumnes han d’escollir i resoldre, generalment, de manera grupal. Els sis problemes són rotatius de manera que cada setmana cada grup fa un problema diferent. Uns petits racons de resolució de problemes.

Un d’aquests problemes, una d’aquestes situacions problema, és un joc de taula. Els i les nenes han de resoldre com es juga i jugar! Han de llegir les instruccions, organitzar-se i encetar la partida tot seguint les normes i realitzant les diferents tasques que demanen el joc. Normalment totes aquestes tasques requereixen d’un esforç intel·lectual i matemàtic  important: raonament, memòria, càlcul, atenció, percepció, anàlisi i aplicació d’estratègies, combinatòria, anticipació, identificació i classificació de formes geomètriques,   ...

D’aquesta manera hem pogut començar a introduir diferents jocs de taula amb les seves corresponents instruccions dins l’àrea de matemàtiques.

Aquests són els jocs de taula que hem introduït, per ara,  dins les aules a l’hora de resolució de problemes en diferents cursos de primària:  Speed Cups ,UNO, Rummikub (versió simple), Fantasma Blitz, Tantrix, Rush Hour, Hundir la flota, Cubulus, El joc dels gratacels, Ubongo i el Gobb’it.

Per acabar i a mode de conclusió us deixo amb la interesantíssima reflexió d’una experta en joc, en jocs, en jugar i en motivar, l’Imma Marín.

 Es pot gamificar l’educació?

(Segur que sí)

                                                                                                                                                                           

David Sánchez Sánchez

EL CLUB DE LAS MALAS MADRES

En un món on domina l’estètica del políticament correcte, on la maternitat té un lloc destacat (malgrat que vivim en un Estat i una societat que dóna molt poques facilitats a les famílies amb nens/es: quan estan malalts, per reunions a les escoles, per sortir…), el web del Club de las malas madres  (link a http://clubdemalasmadres.com/) convida a viure la maternitat de manera desacomplexada i amb humor. Està bé fer un cop d’ull a la secció de “blog”. Alguns exemples del que ofereix:

Madres imperfectas que luchan por no perder su identidad como mujeres, por seguir creciendo profesionalmente y desmitificar la maternidad. Conseguiremos acabar con el concepto de “superwoman”, ese que nos impone la sociedad y que no nos ayuda en nada. Porque no tenemos súper poderes ni queremos tenerlos.

No soporto ver la casa sucia. Ahora mismo me levanto y apago la luz.

Las pelusas son tu amigas incondicionales, pisan por donde tu vas y siempre, siempre se esconden las muy listas. Con esto quiero decir que una quita lo que se ve, me he sacudido la presión de la casa en condiciones siempre, hago lo que puedo, tengo otras prioridades

La segunda cosa que no llevo nada bien es vestirme con estas dimensiones esféricas. A mí no me engaña nadie con la sonrisa dulce diciéndome: “qué mona estás con tu tripita” o “qué bien te sienta el embarazo”. Y tú con la sonrisa apretada y los mofletes hinchados asientes en el primer segundo, sabiendo que es un cumplido que quiere decir “te estás poniendo hermosa y lo sabes”

¿Es obligatorio unirse a los grups de whatsapp de las madres del colegio?

Aquesta darrera és digna d’estudi. On s’informen ara les famílies de les classes? Qui informa i com a les famílies? S’informa realment del què es fa a dins l’escola o és una mena de caixa negra que només es destapa en esdeveniments festius de caire propagandístic?  Quin tipus de converses es donen dins el whatsapp de les mares/famílies de les escoles? El whatsapp ha esdevingut una mena de bucle comunicatiu de les famílies on no s’aclara ningú però acaben trobant respostes per a tot? O és la única manera que tenen algunes famílies d’estar mínimament informades del que succeeix a l’escola?

Com moltes vegades passa quan parlem de la relació/comunicació família escola, no sembla haver-hi respostes senzilles sobre el paper que han de jugar les famílies dins la vida dels centres educatius: participants actives de les decisions? Voluntàries pel que calgui? Ajudants a casa i a l’escola en moments puntuals? Com més ……….. millor?...

Josep Maria López Madrid