L’estiu pot ser un bon moment per la formació o
l’autoformació; en aquesta darrera faceta, n’hi ha de moltes modalitats:
llibres, articles, blogs... i un que a vegades fa mandra, però resulta d’allò
més interessant com és la normativa. Lleis, decrets... acostumen a aportar-nos
molta informació i habitualment ens manquen coneixements al respecte. No té “gairebé
res a veure”, però un exemple el trobem al coses del BOE.
En aquests dies em centraré una mica en l’anàlisi dels Objectius
de l’Educació Primària i la seva relació amb part de la realitat del nostre
moment educatiu.
Així que aquí va el primer:
Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser
un ciutadà o ciutadana lliure capaç de prendre compromisos individuals i
col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una
societat democràtica.
De democràcia, i la seva dubtosa presència al món de
l’alumnat a les escoles, ja vaig parlar fa poc, així que em centraré en el tema
dels valors i normes de convivència...
Recordem que els valors s’aprenen bàsicament amb la
vivència dels mateixos, amb el seu contacte diari; aprenem el que ens fan fer i
com ens fan comportar-nos realment i no el mer discurs de paraules més o menys
boniques; és a dir, no funciona predicar que s’han de seguir uns determinats
valors i normes de convivència a una classe i a l’escola, sinó que s’aprenen
els que es viuen de debò, és a dir, aprenen i actuen en funció del que el
context escolar els convida a seguir.
M’explico una mica millor, espero, els nens i nenes no
respecten les normes de convivència a les escoles o classes a còpia de
discursos dels i les mestres; els que ho fan és perquè viuen el respecte a les
normes, en valoren les seves virtuts, en coneixen les conseqüències de no
respectar-les, se’ls facilita l’espai i el temps perquè puguin aprendre a
valorar les normes com quelcom necessari i que es segueixi el màxim
d’autònomament possible...
En cas contrari, el que fan es actuar només per por al
càstig, per por a les represàlies de determinat mestre, en definitiva, pensen a
saltar-se les normes a la que poden. Jo sempre dic, que quan es veu realment
una classe és quan marxa el o la mestra, que no tenim en condicions una classe
si quan marxa la professor/a allò és una batalla campal o quelcom més light
però de l’estil.
Com que veig que m’estic allargant més del que em pensava
al principi, aquest primer objectiu l’hauré de retomar a un proper post.
Josep Maria López Madrid
