Benvolgut equip directiu,
Sóc un mestre interí que s’adreça
a vostè per demanar si té un bon lloc de treball per mi el curs vinent, o un
lloc encara que no sigui gaire bo, com a bon treballador em sé adaptar al meu
entorn laboral, i puc entendre que l’últim que arriba...
Reconec que sóc un afortunat,
enguany tinc feina, cosa que no es de queixar-se pels temps que corren, per
tant vaig acumulant experiència, ja sé que això no vol dir fer-ho necessàriament
bé, però això ningú m’ha dit fins ara que sigui excessivament important, cada maestrillo su librillo, tinc clar que
vivim en un món de massa aparences: que no s’escampi gaire el que passa a la
meva classe (he après a tapar-me amb decoració les portes i finestres perquè no
es vegi res del que passa amb el passadís) ja que al final importa la portada
de l’àlbum i el festival de torn.
Li haig de dir que sé com
comportar-me. A l’escola d’aquest any procuro no obrir gaire la boca, ja que he
vist que la gent té por de parlar, i si tenen por els que són funcionaris, no
seré jo qui trenqui la llei del silenci… en públic al claustre, és clar, els
passadissos són un espai més adequat.
Encara recordo un mestre interí suïcida que va qüestionar obertament a
la direcció o una altre que es discutia amb algú de l’equip directiu; li van
escriure un informe conforme no era apte per la docència en aquella escola. Jo
ni pensar-ne, no m’arriscaré! Tinc despeses a les quals fer front cada mes! Per
moltes coses que vegi que no em semblin bé, jo muts i a la gàbia, si volen
enfonsar el vaixell, allà que vaig a picar on em diguin.
Una altra virtut que tinc és que
sóc comprensiu amb el poder, sempre entenc les seves decisions, considero que
sempre hi ha un bon motiu fonamentat educativament i pensant en l’alumnat.
A vegades intento fer alguna aportació
d’alguna petita idea que pugui encaixar amb les dèries de la direcció de torn,
però sempre amb extrema humilitat, no vull que m’acusin de voler buscar
protagonisme i d’enfosquir encara més alguna fosca direcció.
De tant en tant, també m’ofereixo
de voluntari obligat quan noto que cal quedar bé, o quan m’insinuen que m’haig
d’oferir voluntari obligat. També li haig de dir que la meva fidelitat va més
enllà i si cal per reforçar la meva vàlua professional em xivo d’algun company/a però sense ànim de ser xivato, simplement perquè la direcció em vegi que sóc persona de
confiança, es a dir, útil; ho vaig aprendre d’un funcionari molt ben col·locat
que treballava poc, i vaig pensar que podia ser el que anomenen ara, la línia a
seguir en la meva carrera professional docent.
Darrerament m’ofereixo a moltes
coses, entre d’altes a fer classes en anglès que tinc els títols, de fer
classes d’anglès no gaire, però què importa això ;)
Obert a qualsevol entrevista o...
què amb els temps que corren...
Cordialment,
Un mestre interí
No hay comentarios:
Publicar un comentario